September 25, 2022

Els masovers del temps

La història del nostre poble és inseparable del llinatge pagès, de les seves cases han partit homes del cap sempre dret que han fet de la terra el seu nodriment i del seu treball l'emplatament. Heu-vos ací, dins d'un Mas, el vellet Callol i el seu menut que mouen conversa al caire d'una finestra.

És un dia fred, que ja als més joves fa tremolar sota el jec de fer feines i arrossegar uns esclops amarats de la mullena gèlida de l'herba perlada. L'àvia, fent valer la mica de vida que resta entre plecs i manyocs, fa la bugada en una pica de pedra, fregant els punys balds entre ells sota un aigua d'altitud.

— L'avi, podeu enfilar una història mentre jo em dono ànsia d'acabar-me l'esmorzà?

La resposta no va trigar a sortir d'aquells llavis molssuts i mig torts acompanyada d'un estossec sec i carregós que va aprofitar per preparar la veu i embrancar-se en una nova contalla d'aquelles que els avis contenen als seus intestins i que no és mai del tot clar d'on l'han parit.

—Vet aquí, Feliu, un jovençà d'aquelles edats en què les forces són ja madures però l'enteniment és emboirat que feia valdre els seus calerons i la seva nissaga de potenciat per aquests voltants. El seu nom no us el podré pas mostrar, perquè el sobrenom que es va guanyar el marcà tant que ensorrà tot ell, li'n deien el Benentès.

La seva missió com a senyor de les potències era transitar amb un carro amunt i avall aquestes carenes que remunten la nostra vall per recollir dels pagesos com nosaltres uns tributs que eren consuetud d'ençà que ja fa molts i molts anys aquestes terres van ser reclamades als seus pobres habituals per ser lliurades a un ric de ciutat, mancat només de pobresa.

Així doncs, en Benentès agafava ben d'hora cada divendres el carro del seu pare i enfilava el camí de revolts que mena a casa nostra i veí per veí reclamava allò que li'n semblava proporcionat d'agafar, amb el benentès que si no ho feien, no li calia acabar la frase que ja ho imaginaven. No us diré pas cap mentida, si ja anuncio que la seva proporció era del tot desproporcionada i la seva gana sempre arrebassava amb algun excés de més que carregaria al seu ample benefici.

La resta de la setmana, era a ciutat on gaudia d'una vida de platxèria sota coberta del seu renom i transitava tota mena d'establiments públics i privats, festes i més festes i fins es deia que habitualment veia alguna senyoreta de fer senyors. Prou ensopiment li deuria provocar haver de matinejar en divendres per engiponar-se les andròmines i fer camí per arreplegar les missèrrimes que la seva família reclamava a bona part de la comarca més modesta.

I un fatídic divendres, mentre havia ja passat el revolt dels estrets, va trobar-se al vell mig del camí una vella gitana, vestida de negre i envelada. Com que ja l'anciana patia de certa sordesa no sentí pas el cavall del potentat i no es feu a una banda, cosa que enverinà l'ensopit caràcter del Benentès.

Amb força braó, desclogué els llavis i llença un crit:

—Dispensi! Dispensi, vella!

Vatua que la vella continuava el seu pas carregant damunt seu la gepa dels anys i va sobrecarregar la paciència del terratinent.

— Tros de carn! Em fareu fondre'm com una candela aquí. Què de guaitar aquí la vostra mort? —Anava estossegant mentre baixava del cavall i s'atensava cap a la vella.

En acostar-se, va tocar-li les espatlles amb un gaiató que duia. La vella, feu girar tot el seu cos com un engrenatge i restà amb el cap baix ressegint la pols.

—Ja fa dies que soc per aquestes corrandes demanant s'almoïna i us he vist un parell de dies traginant més del que sa vostra consciència pot engiponar-se al damunt.

— Què redimontris treieu ara? Torneu d'onsevulla que sigueu i feu-me camí, altra manera me'n faré esperonant el meu cavall fins estimbar-vós, envellida soca!

La dona, feu força sobre el seu bastó i elevà el seu coll curt fins a traüllà la mirada del jovençà. Fou llavors quan a través del petit forat pupil·lar contemplà com tot el que fins ara era la cantarella de la regió era del tot cert i fins era només una petita mostra del que aquest petit potentat, afamat de diners i poder, havia ja realitzat.