June 18, 2022

Alegoria del nen dramàticament nu momificat de matinada

Són matines i l'etern bergant contra l'aclucament de les parpelles del vailet ja mussita la seva àcida i regurjitant alenada:

—Desperta minyó, desperta!

A poc a poc, les orelles remunten la boirina del son i comencen a captar el xerric dels primers cants d'ocell, tot mentre els ulls obiren ja la claror que traspassa com salvatge animalot el clos de la parpella.

Quelcom destorba el brivall sobremanera, les mans i les cames no es destortolligen en els moviments frescos del dematí sinó que queden enganxats i atrapats entorn del cos.

La superfície rugosa i desagradable d'una flassada incòmode i blanca com un xaiet embolta tot el seu cos nu i l'estreny, només deixant a l'aire cap, coll i enfonsant la resta del seu cos, fins els peus anèmics que són vius per un parell de tractes venosos i fins queden encara sota l'atmosfera del son, sota la coberta d'un somni.

No hi ha resistència, les pulsacions són absolutament nocturnes i oblidoses. Llavors el noi s'abandona a la visió que té davant, sobre els seus ulls, una finestra.

Hi ha una muntanya i sobre aquesta un cel pàl·lid i blau que desperta una constel·lació d'imatges, les cançons de la terra, l'aire de la pàtria.

La febrada desfa la nitidesa del paissatge, i acaronat per la fresca del matí, s'acomiada d'aquest món, estrenyent la creu sobre el seu pit. El petit nus que mantenia la consciència aferrada al món és ja desfet i adéu, adéu...

La mare retorna i en veure el cos pàl·lid, el front moll i els ulls secs, entreoberts amb la vista perduda al cel, trenca en plor, i s'abraona sobre el cos ja inert i pàl·lid, tòtem de puresa. El lliri del seu cor és mort, els llençols li fan de mortalla, el deixen momificat, com vetllant per preservar la noblesa del jove.

No pot evitar, la pobra marona, desviar la vista al davant, a la finestra, que encara fiten els ulls d'aquelles despulles estimades, i veure-hi un esbart d'orenetes, com dansa pel cel i pren per tàlem la nuvolada d'un dia alegre juny.

Pere Pau XXIV|II refet d'un escrit d'un any endarrera XVIII|VI.