March 27, 2022

Autografia I

Aquest escrit obre un plegat de tres autoretrats que mostren la porta a qui vol conèixer la natura de la meva existència i les bestioles del meu cobert.

Aquestes tres exposicions són de gran necessitat de protecció car sempre he tingut la convicció que hom qui recull tres detalls, per petits que siguin de la meva ànima té una mena de triangulació d'aquesta i tindrà mon esperit i essència en el clos de la seva ma.

Primer, tots naixem i passem a viure dins de la nostra parcel·la de temps i de terres. Vull reescriure aquí com ha sigut la meva gestió d'aquesta terra.

Cal a dir, que de terres n'hi ha moltes i de temps encara més, però penso que si fa o no fa, el ventall de virtuts intrínseces de cada terra es compensen amb les seves alhora intrínseces malifetes i caràcters ombrívols.

Fet aquest aclariment, em proposo a explicar el que ha sigut promès.

Heus ací jo, en una mitjania absoluta que cau sobre aquesta terra de caducifolis on no hi havia ni grans virtuts, ni una naturalesa sobrenatural, ni grans arbres que jauen els seus fruits primaveralment.

Però jo, d'esperit pagesívol bonhomiòs, de forma espontania he disposat d'un sentit del treball i de la cura força desenvolupat que m'ha sigut font de tots els prodigis.

Mai servidor ha destacat per cap virtut innata, ni una intel·ligència desbordant ni una potència muscular ni el do mateix de la paraula o la pintura per esmentar alguna de les arts.

Tanmateix, els cops d'arada sobre aquesta modesta terra, el cultiu i la recollida constantment fets sota benedicció d'aquell qui és Tot, han fet, que en comparació amb aquella mitjania inicial tan àmpliament representada, hi hagi hagut progrès.

Mon progrès és lent i curt però en el pas del temps podem veure el meu arbre, ben arrelat amb fort tronc i la convicció d'una gran i fresca volta verda on cobrir-me definitivament.

Pere Pau XXVII|III