Deliri dermatozoic

Amb la rapidesa d'una esgarrifança recorrer la pell i fa eriçar els cabells una idea digestiva.

L'aire s'enflaira d'aquella olor de marisc que sap tan bona de respirar, exhalació suau de les aigües costaneres, mentre una navalla va desbastant la seva fulla furgant el cuirassat llamàntol.

La remor és sorda i composta pel balandreig d'una barca mitjana que reposa a la cala, el so de la quitxalla que enjugassats recorren amunt i avall la geografia rocosa com feréstecs animalons, l'esgarip d'un gavià i el bategar agitat d'un parell d'ales i tot sota compàs del crec-crec de la navalla sobre l'exoesquelet.

No sap pas perquè rasca la cuirassa tangencialment, però el gest és automàtic i fa ja temps que l'enfila, omplint d'un pulsim rosat els seus peus aterrats sota turonets de sorra estiuenca. L'ensurt arriba, la fulla queda travada per una fissura de la cuirassa i del sotrac, una part del seu dit índex comença a mostrar un reguitzell de petites gotes vermelloses que constitueixen una filera i degoten sobre la pols, la sorra i la suor, fumalls de la seva tasca.

El so s'intensifica a mesura que els seus peus fan camí a la mar, empès pel ventijol, per submergir el dit dins una petita bassa d'aigua marinada que les ones han aportat al sot d'una roca. Quan les primeres formes filiformes comencen a descriure una sanefa microscòpica, la sensació que quelcom ha entrat des d'aquella embostada al seu torrent és immediata i una idea digestiva recorrer la pell i fa eriçar els cabells castanys.

'aire s'enflairava d'aquella olor de marisc que sap tan bona de respirar, exhalació suau de les aigües costaneres.

L'aire s'enflairava d'aquella olor de marisc que sap tan bona de respirar, exhalació suau de les aigües costaneres.