March 25, 2022

El nen emmetzinat

Resta el cos despullat de son mèrit nu de tota excel·lència i negat de tota virtut llançat a terra, son treball jau allí mateix dispers i tacat de la sang per esforç vassada.

S'unica aurèola és l'honor del cavaller que un cop batut en gloriòs combat mor amb els ulls nets transparentant la pura blancor de tota consciència.

Aquell pobre noi, com lo mateix Jesús Nostre Senyor, no ha pagat pas en pell cap tribut pendent mes ans al contrari ha sigut emmetzinat.

Los braços estesos a terra fent de la seva creu l'estol de la seua vida i la guia del seu renaixement. La boca a mig obrir, d'una banda la sang i l'altre l'aigua. Les cames arropades al cos, com troba sempre la mort als homes, de retorn a la mare.

Aquell jove a ple i vessar d'il·lusions i potències ha sigut emmetzinat. Lo verí de la humanitat ha sobrecarregat les seues nobles i jovenívules vísceres portant-lo a una corrupció purulenta de la qual morí en negar-se a postrar son genoll durant el combat.

Discurs pronunciat el dia XXV del III pel club social Esbart La Parada.