La sípia metronomada
La seva naturalesa és exposició, pell enfora, sensacions epidèrmiques de llibertat cridanera. Si fa uns mesos, descobria, de mà de l'automatisme psíquic, que la seva vida no transcórrer al ritme del rellotge sinó del metrònom, ara hi aporto la peça definitiva.
La seva existència és la d'una sípia marejada pel constant dringar de l'agulla d'un metrònom. El moviment marca l'oscil·lació, el moviment vital d'aquesta gent, que és un constant bategar entre dos extrems, de duresa a duresa, rebuig en rebuig i tot ennoblit per la presència de la sípia.
La sípia és extesa, ocupa la part central i és exposada en si mateixa. De cos flàccid, consistència pastosa i secrecions enganxoses, és l'element meridià que presideix la vida, el moviment del metrònom.
La resta, batega al ritme subjectiu d'un temps que no mort, la subjectivitat de l'eternitat, de moderato a allegro, la nostra ànima no és mesura, heus ací la clau de la immortalitat, moviment continu, lineal, sota ritme no mesurat.