P
@perepau
0 Followers
54 posts

L'ombra de la pobresa

Una dona entortolligada sobre si mateixa, d'esquena escoliòtica, cama decoaptada i cap decaigut, necessitosa fins al moll de l'os, fa via pas a pas per un carreró.

La llum dins les llàgrimes

D'alguns viatges en cotxe quan era ben menut, recordo el fred al front i la jaqueta arreplegada a la falda com una flassada. La mirada era suspesa dins la negra nit i optocinèticament els ulls es desplaçaven d'un fanal a l'altre rebent un bri de llum que s'esberlava en filiformes estrelles al atansar-se a la terbolesa d'uns ulls plens de llàgrimes.

Guardeu-me un lliri

Guardeu-me un lliri, Senyor. Aguardeu-lo dins vostre càlid i bondadós puny, lluny d'aquesta desfeta xorca i inexplicable. Guardeu-me la mare, amareu-la d'afecte i defenseu-la dels embats d'un ase dur de cap i desenfrenat que la fa marcir a coces feréstegues i cegues.

Cos

Un dels pensaments que em distreu algunes vegades durant el Sant Sacrifici és el dubte que genera cabòries sobre com serà el nostre cos durant la resurrecció, serà jove, adult, vell o de nen? Amb quin d'aquests estats ens sentirem més complets? Amb l'aquós i pluripotent cos d'un nadonet o bé amb el cos rebregat i clavat d'un vell?

Els masovers del temps

La història del nostre poble és inseparable del llinatge pagès, de les seves cases han partit homes del cap sempre dret que han fet de la terra el seu nodriment i del seu treball l'emplatament. Heu-vos ací, dins d'un Mas, el vellet Callol i el seu menut que mouen conversa al caire d'una finestra.

D'una olivera

Allà on hi havia una olivera, ara hi ha una soca. Entortolligada i malmenada pel pas del temps, mostra un tronc ja sense escorça, pàl·lid i amarat de bonys i clots.

D'una mare

Mare, m'ajudes a pujar? —interrogà el menut en un to tendre amb una espurna de tristor que ja es deixava atansar.

Ball de diables

La nit és serena, el cel no amaga cap misteri i l'aire vibra minúsculament a les corredisses del ratpenat. Els fanals del poble són apagats i els carrers resten més foscos que mai.

Viure de tradicions

Podria viure de fer exactament el mateix un any rere any.

Col·loqui sobre una dita

Mai he cregut l'afirmació que els vells adverteixen als menuts: «Gaudiu —o pareu ment— en això i en allò, que un cop es perd es troba a faltar».