Us recordo la guerra!
En termes de dialèctica, l'essència es defineix per l'enfrontament amb el seu adversari per natura.
La meva posició dins del camp de batalla —on fa dècades que ja guardo la meva línia— sempre ha sigut la mateixa: custodiar la meva essència dels seus contraris, el jo vers la massa.
Les muralles de la innocència, ben farcides en el meu cas, ens amaguen el camp que s'estén més enllà de nosaltres. A mesura que les retines s'han desentelat i el capteniment ha florit, els murs s'han fet asfixiants i llavors es van esportellar les primeres obertures, alliberant juganera l'ànima vers uns prats plàcids, verges i amables.
Aquí, als prats des d'on escric aquestes anotacions observo el camí que tots hem d'emprendre, muralles enllà. Però si el camí és de no-retorn, té inici i final i just a la meitat d'aquest viarany, hi ha un turonet que és la nostra essència.
De mala manera, en aquest esbarjo fora muralles, la massa sempre ens ha voltat. Un cos sense ulls, rostre ni detalls, fosc com el no-res, em té declarada la guerra.
En aquest encerclament —em dic— fer una passa endarrere no és una opció. La guerra no és una opció, la pau que és alternativa no regne en aquests voltants, la guerra és l'obligació!
I participant d'una febrada d'exaltació, faig una crida a mi mateix, tot dient:
—Li faig la guerra, ens veiem en batallada. L'enfrontament sempre ha sigut clar, jo contra la massa, que s'obre pas amb sotmetiment, silenci i destrucció.
—Glateixi el nostre cor per la defensa del nostre ésser, disposant-se les dues mans a l'ordre per protegir-nos i tot el capteniment en l'acció de contrareacció!
—Ja n'hem tingut prou, afartats som de retirades, d'amagatalls i de desaparèixer. Mantindrem, aquest cop les banderoles alçades, els punys enllestits i l'acció defensiva a punt.
—Feu-me fort, preparem-nos com soldats per bregar pels nostres baluards, guardem l'essència de la massa. Foc i avant! Quan la nostra línia sigui assaltada, només la virtud tindrà els domassos de la victòria!
Aquí, als prats des d'on escric aquestes anotacions, veig com el sol creix en l'espai i la seva llum es fa més clara. I el vol de l'au, que deixa de bategar les seves ales, més les estén i es deixa bressolar per l'aire fresc. Veig llavors l'au fènix, de noble rostre, plomatge gentil, urpes fortes i dolç vol!