Vespre I

Breu és l'instant que s'amaga al vespre de terrat. D'una banda la llum del sol que marxa entre les meves dues montanyes i de l'altre, la lluna voltada, de centenars d'estrelles, que recull la seva llum en un punt concret del cel com a record que la nit és per sempre més morta pel dia.

Sota aquesta volta, a la fresca, quan no hi ha obligacions més que l'esbarjo pur dels sentits i elevat de l'ànima, és que hi trobo la pau.