El mirall de consciències
Començava a veure'm perseguit i setgat per tota una munió turbulenta de persones que deixaven un rastre de xiuxiueig i parola darrera meu.
Però, no comptaven en què d'entre els nombrosos fantasmes que viuen dins de totes les ànimes, la vergonya no compta pas d'entre les ensenyorides de la meva ànima, de la meva personalitat, del meu jo. Ans al contrari, la vergonya és avergonyida de si mateix i per tant és el fantasma més anèmic i tou que tinc. I com la natura ensenya, tot el que és tou, roman clos sota armadura d'on no hi pot entrar ni sortir.
Deixaven per mort el minyó en una cantonada, ajaçats en parracs i mantes desgastades i ara hi ha escàndol i entreteniment en veure que aquell infant té vida. Que hi és ben viu. I com aquell qui ha viscut de si mateix, sap defensar-se dels altres, que es necessiten com a bé social perquè sinó no tenen bé.
Ni m'haig abraonat sobre d'ells, ni cridat d'espant, ni una pernada per deixar-los endarrerits. La creu que viu dins el meu cor, format anatòmicament pel septe interventricular i l'intrauricular, batega sempre al mateix ritme. I em recorda que sacrificis pitjors el Redemptor acceptà.
M'apunteu amb uns mirallets, feu cara d'horror com si el pobre minyó de la cantonada no tingués més capteniment que el vostre. Us pensaveu que la meva cara era un mirall? La meva cara és al vostre mirall!
Ara que comenceu a llambregar la llibertat que tant us agrada, reveieu-la en la seva mateixa expressió, l'ús de la raó en el camí de la vida, agafeu i volteu els vostres miralls, l'única raó a la que obeeixo és a la de mi mateix. Veieu la meva cara, el meu nom i el meu sobrenom en aquell mirallet, i busqueu-vos-hi en el ramat que em persegueix.
Aquesta no és pas una declaració de guerra, Déu me'n guard. Però si un recordatori, que jo soc jo, i que tu pots ser tu o ells, o si vols, menja'm.
Ararara que comenceu a llambregar la llibertat que tant us agrada, reveieu-la en la seva mateixa expressió, l'ús de la raó en el camí de la vida, agafeu i volteu els vostres miralls, l'única raó a la que obeeixo és a la de mi mateix. Veieu la meva cara, el meu nom i el meu sobrenom en aquell mirallet, i busqueu-vos-hi en el ramat que em persegueix.
Arara que comenceu a llambregar la llibertat que tant us agrada, reveieu-la en la seva mateixa expressió, l'ús de la raó en el camí de la vida, agafeu i volteu els vostres miralls, l'única raó a la que obeeixo és a la de mi mateix. Veieu la meva cara, el meu nom i el meu sobrenom en aquell mirallet, i busqueu-vos-hi en el ramat que em persegueix.
Ara que comenceu a llambregar la llibertat que tant us agrada, reveieu-la en la seva mateixa expressió, l'ús de la raó en el camí de la vida, agafeu i volteu els vostres miralls, l'única raó a la que obeeixo és a la de mi mateix. Veieu la meva cara, el meu nom i el meu sobrenom en aquell mirallet, i busqueu-vos-hi en el ramat que em persegueix.
Ara que comenceu a llambregar la llibertat en la seva mateixa expressió, l'ús de la raó en el camí de la vida, agafeu i volteu els vostres miralls.