D'una mare
Mare, m'ajudes a pujar? —interrogà el menut en un to tendre amb una espurna de tristor que ja es deixava atansar.
És una petita criatura que demana l'ajuda per pujar els graons d'una escala costeruda que li són magnànims i fins impossibles de superar amb aquella vista curta i poc entenimentada.
La mare es dreça a apujar primer el carro costosament per retornar fins al nen i apujar-lo escales amunt d'un braç.
Els edificis més nobles són constituïts a través de catenàries. A les seves façanes, voltes i fins a l'arquitectura més granítica i de sosteniment, té la seva màxima expressió natural en aquesta forma tan amable. Qui en veure-la, no s'ha figurat la mà maternal que sosté aquella corda pel seu vèrtex superior i el deixa caure d'una i altra banda en dolç repòs que fa fins infinites les seves projeccions, travessant la terra i despuntant fins el més xorc dels cors.